Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Fiar
fiar
Flexió verbal »
(Del llatí vulgar *fĭdare, mat. sign. derivat de fĭdes, fe.)
  1. v. tr. Deixar o comunicar ad algú una cosa com un secret per a que la guarde per la seguritat que dona: Li he fiat a ma mare els meus secrets.
  2. Vendre sense cobrar en el moment confiant en cobrar més avant: En esta botiga no fien a ningú.
  3. refl. Tindre seguritat en una cosa: No em fie dels amics i manco dels enemics.
  4. Ser de fiar, loc. Meréixer la confiança dels demés.
  5. No et fies dels hòmens als qui les gallines els puguen picar el cul, loc. Aconsella no fiar-se dels hòmens baixets.
ref. Qui no es fia, no és de fiar. Qui fia, no ven.
Buscar Fiar en: