fiar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar *fĭdare, mat. sign. derivat de fĭdes, fe.)
- v. tr. Deixar o comunicar ad algú una cosa com un secret per a que la guarde per la seguritat que dona: Li he fiat a ma mare els meus secrets.
- Vendre sense cobrar en el moment confiant en cobrar més avant: En esta botiga no fien a ningú.
- refl. Tindre seguritat en una cosa: No em fie dels amics i manco dels enemics.
- Ser de fiar, loc. Meréixer la confiança dels demés.
- No et fies dels hòmens als qui les gallines els puguen picar el cul, loc. Aconsella no fiar-se dels hòmens baixets.