deure
Flexió verbal »(Del llatí debere, mat. sign.)
- v. tr. Estar obligat, tindre obligació de fer alguna cosa, generalment de pagar, un impost, un préstam...
- Deixar a deure una cosa, no pagar una cosa en el moment i quedar en pagar-la més avant.
- Haver de restituir o tornar un servici, una cortesia, etc.; estar obligat: Me deus una explicació.
- Haver d’atribuir a algú o alguna cosa un resultat: Li deu la vida a un medicament. La província li deu el nom a la capital.
- Seguit d’un infinitiu, significa haver de fer alguna cosa per obligació, respecte, consciència, llealtat...: Deus respectar als majors.
- En frases interrogatives i dubitatives, seguit de la preposició de més infinitiu, expressa dubte o incertea: ¿Quí deu de ser l’assessí?. No sé qui deu de ser l’amo.
- s. Obligació moral: Aquells que tenen fills tenen el deure de la seua educació cívica.
- Una de les dos seccions en que es dividix un conte –l’atra és l’haver–, i en la qual s’anoten el conjunt de partides o cantitats que formen el crèdit rebut pel titular de dit conte.
- Deu més que alena, loc. Se diu de qui deu molt.