llealtat
(Del llatí legalitāte, mat. sign.)
observacions/documentació: "...confians de la bonea e lealtat de vos”. Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de Valencia. 1296. ”...es expert e entes e ama llealtat”. Jaume I. Llibre de saviesa. 1385. “Mas tant com aquests dos exemplis son de miseria e adversitat, tant mostren major lealtat ab noblea generosa”. Antoni Canals. Valeri Màxim. 1395. “...en lo polze de la ma dreta, lo primer es lealtat de cor...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...volent honest en amor deshonesta / e lealtat en cor de falsa fembra”. Ausias March. 1425. “Hi, en lo temps que ab mes lealtat he servit la sua iniqua senyoria”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques. 1460. “Fallint en lo mon caritat, lealtat e veritat, comença mala voluntat, injuria e falcedat...”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490.