lleal - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: lleal

lleal, -ls

(Del llatí legāle, mat. sign.)

adj. m. i f. ant. Llegal.
Que guarda ad algú o ad alguna cosa la fidelitat deguda.
Fidel.

observacions/documentació: "...la qual cosa fo testimoniat per leals testimonis de la vila de Alcoy”. Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. ”... e en donar bons consels e leals a la justicia”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina”. 1295. “...que no y havia pus fill de nostre pare de lleal matrimoni si nós no”. Jaume I. Llibre dels feits. 1380. “...ab dos bons hòmens e leals d’aquell metex loch”. Furs de Valéncia. 1329. “Ta mercaderia sia lleal e verdadera e la tua paraula ab veritat”. Jaume I. Llibre de saviesa. 1385. “He dels reals, /a Deu lleals, / de fet fon nada”. Jaume Roig. Spill. 1460.

Buscar lleal en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.