avant
(Del llatí vulg. *abante, de davant.)
- adv. Cap a la part anterior o de davant: S’ha d’anar sempre avant i mai arrere.
- En un temps o espai pròxim, que està per vindre: Més avant parlarem d’unes atres coses.
- En avant, posteriorment, en un futur pròxim: Més en avant estudiarem ortografia.
- Precedit d’un adverbi en la preposició de, indica el moment o el lloc de partida a contar: De hui en avant treballarem millor. D’ací en avant el camí és millor. D’ara en avant descansarem els dumenges.
- ¡Avant!, Exclamació per a animar o fer alvançar.
- Tirar avant, loc. Seguir fent una cosa, resistir: Estava cansat pero tirava avant. Està malalt i tira avant com el primer.
- Tira món avant, o món avant, loc. Acceptar una cosa a pesar de no estar del tot d’acort: No m’agrada la gent en la que treballe, pero tira món avant.
- I avant, o avant i avant, loc. I s’ha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual té: Encara que és injust, paga i avant. No ho penses més, avant i avant.
- I avant, loc. local. Només.
- Avant i voga. loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missió...
observacions/documentació: Esta i no atra és la forma que des dels primers escrits fins a hui trobem en valencià. La forma “endavant”, pròpia del català, apareix en algun autor valencià a partir del sigle XX per influència del català normatiu. La documentació aixina ho mostra en infinitat d’eixemples: “... e respos/ e dix: —«Anant avant que veuretz-o». Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. “... e les mesions que per aquels a demanar e a recobrar a feites ne d’aqui avant fara”. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1280. “Que de huy a avant nengun carnicer no gos tenir bestiar en la orta”. Manual de Consells de la Ciutat de Valéncia. 1326. “Mes avant, pa e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria s’esdevendra a deteriorar...”. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 1344. “E fom, anans que la nuyt fos escura, a Alfambra, e aqui sopam e feem donar civada, e anam despuys de la mige nuyt a avant”. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380. " ...no lexant-lo passar avant, devalla soptosament del temple on estava servint a la deessa Vestal...”. Antoni Canals. Valeri Màxim. 1395. “Aytal, yo veyg que vos parlau massa ab tal dona; yo vos man que d’aci avant no·y parleu”. “Senyor, vos ajudaume, que yo bona voluntat he, d’aci avant, de no peccar pus.” “¡Avant, avant! ¡Anats a cenar al palau del rey!”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...passant avant, mon delit es desfet, /e pas dolor fins que aquell restrench”. Ausias March. 1425. “E mes avant per les presents al dit justicia de Sollana manam que personalment en la dita execucio contra la dita dona no enanten en prejuhi del dit recos”. Llibre de la Cort del Justicia de Sueca. 1457. “Dix-me: «Boc çull, ¡tira’t avant!» “. Jaume Roig. Spill. 1460. “No passes avant, laugera ombra, que yo no m’espante”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques. 1460. “E mes avant conquiste tot l’Imperi Grech cobrant-lo dels turchs”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...los quals pujaran ab mi ab multissima gloria e seran d’açi avant ciutadans del realme de paradys. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.