abrasir
Flexió verbal »(Format sobre brasa.)
- v. tr. Cremar alguna cosa reduint-la a brases: La casa de fusta fon abrasida pel fòc en poc de temps.
- Semar-se i secar-se els ulls de les plantes o totes sanceres per un excés de calor o de fret: El vent de ponent era tan calent que abrasí el creïllar. El fret d’esta nit abrasirà els brots dels armelers.
- refl. Consumir-se o agitar-se per un desig molt fort, per una passió: Sentia un amor que l’abrasia.
- intr. Cremar una cosa per estar massa calenta: La pedra abrasix per haver estat algunes hores al sol.
- fig. i refl. Sentir una calor excessiva: En l’estiu m’abrasixc de calor dins del coche.
- fig. Produir ardor, coentor o cremor alguna substància en la pell, la gola o l’estómec: L’aiguardent t’abrasix la gola primer i en acabant l’estómec. L’àcit pot abrasir-te la pell.
- Produir i comunicar a alguna cosa molta calor: L’arena abrasida pel sol crema els peus.
- Abrasir-se de set, loc. Tindre molta set, estar assedegat.
- Abrasir-se de fam, loc. Tindre molta fam, estar famolenc, esfambrat.
- ant. Recriminar, condenar.
observacions/documentació: Verp incoatiu.