remei, -is
(Del llatí remedĭum, mat. sign.)
- s. m. Lo que es pren per a curar o mitigar una malaltia: Una tassa de camamirla és un bon remei per al mal de pancha.
- Recurs per a evitar un mal: Si volem acabar a temps no tenim més remei que treballar més hores.
- Donar o posar remei a una cosa, tractar d’evitar o resoldre un problema: Hem de posar remei a la fam en lo món.
- Sense remei, que no té salvació, cura, solució o eixida.
- No tindre remei, no tindre solució, cura, solució, eixida.
- No tindre un atre remei, no tindre una atra opció o possibilitat que fer una cosa per a conseguir-ne una atra.
- Usar de sos remeis, loc. ant. Utilisar tots els recursos possibles.
- f. Nom propi de dòna.
- No tindre ni per a un remei, loc. No tindre gens ni miqueta d’una cosa.
- Ni un remei de Deu, loc. Ni la més mínima cantitat.
- Lo Remei està en Sant Blai, loc. Se diu indicant que es sap quin és o a on està el remei. Se tracta d’un joc de paraules puix el Remei és un convent de la ciutat de Valéncia, a on se venera una image de Sant Blai.