fes, -sa, -sos, -ses
fe, -es
(Del llatí fēnu, herba seca que es dona de menjar als animals.)
- s. m. ant. V. fenaç.
fe, -es
(Del llatí fĭde, mat. sign.)
- Conjunt de normes i directrius que conformen la base d’una religió.
- Conjunt de principis bàsics d’una escola filosòfica, d’un partit, etc.
- Rel. Artícul de fe, afirmacions de fe que es fan en el credo.
- Fe pública, autoritat llegítima que s’atribuïx a notaris, funcionaris, agents de canvi i bossa, cònsuls, tribunals... per a que els documents que autorisen siguen considerats com a autèntics.
- Persona sense fe, ant. Infidel, que falta a la paraula.
- Fe conjugal, ant. Fidelitat conjugal.
- Prometre a fe de rei, ant. Prometre una cosa en base al títul que es posseïx.
- Bona fe, en bona intenció.
- Anar o obrar de bona fe, actuar en bones intencions.
- Mala fe, en mala intenció.
- Donar fe, acte del notari en que certifica una cosa com a vàlida, certa o llegal.
- Fe de batisme, certificat de batisme.
- Fe de vida, de mort, certificació judicial que assegura llegalment la vida o defunció d’una persona.
- Fe d’errates, conjunt de rectificacions dels erros trobats en un llibre.
- Per ma fe o a fe que, formes de fer un jurament o una afirmació rotunda.
fes, -ssos
fes, -ssos
- fes coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: feç.