batzoles
(Possiblement de maçoles, mat. sign., i esta del llatí mattĕŏla, maça chicoteta.)
- s. f. plr. Instrument musical popular de fusta que produïx un soroll sec quan una llengüeta topeta sobre una roda dentada que es fa girar; antigament substituïa a les campanes per a tocar a missa el dijous i divendres sant, dies en que no es toquen les campanes. També rep el nom de carranc.
- Persona curta d’enteniment, mec, panoli, fava, bajoca.
- Com si tocaren les batzoles, loc. Se diu davant de l’indiferència d’algú o del poc de cas que fa d’una cosa.
- Fer-se-li a u el fege com una batzola, loc. Danyar-se el fege, fer-se gran o inflamar-se per menjar o beure coses insanes.
Imàgens
