registre, -es
(Del llatí regesta, part. pass. de regerĕre, transcriure.)
- s. m. Llibre, quadern o un atre instrument en el que s’anoten a sovint alguns fets dels que es vol guardar recort o prova escrita.
- Llista que es fa dels individus d’una societat, de les cases d’un districte, dels llibres d’una biblioteca, etc.
- Protocol de registrador o notari.
- Acte i efecte de registrar.
- Testimoni, anotació d’una cosa per a que conste.
- Document a on se registra alguna cosa.
- Registre civil, registre a on s’anoten els naiximents, defuncions o matrimonis.
- En tipografia, correspondència entre les ralles d’una pàgina i les del seu revers.
- Peça que en un rellonge servix per a controlar els seus moviments i corregir-los quan té tendència a alvançar-se o retardar-se.
- Registre de la propietat, registre en que el registrador anota les propietats, els seus propietaris, els drets d’estes propietats i els canvis de drets o de propietaris.
- Registre mercantil, registre públic per a inscriure actes i contractes del comerç.
- Plataforma inferior de l’almàssera sobre la que roda el rugló o regló.
- Lling. Manera de parlar adaptada a una situació: Quan parla per la televisió utilisa un registre formal.
- Porteta en un conducte d’aire que regula la ventilació d’un forn, fòc, fumeral, etc.
- Canó de bufar al fòc.
- Marcapàgines que sol ser un cordó, cinta o clip.
- Peça d’un orgue o harmònium, que a l’obrir-la o tancar-la dona aire a alguns canons i modifica el timbre dels sons de l’instrument.
- Cada una de les diferents veus o timbres de sò que pot produir un orgue o harmònium.
- Dins de l’amplitut d’una veu, cada una de les qualitats de veu que depenen de les cordes vocals.
- Busca feta per a trobar alguna cosa amagada.