perla, -les
(provablement del llatí pĕrna, nom de certa classe de molusc per mig del diminutiu *pernŭla.)
- s. f. Concreció nacrada, generalment de forma globulosa i color blanc en diversos matisos, que es forma dins la pechina d’alguns moluscs i és molt valiosa en joyeria, se li dona el nom de perla natural, perla fina o perla de contes.
- Perla artificial o cultivada, la que es forma dins d’una pechina a l’introduir-li un cos estrany per a provocar-la.
- Perla australiana, la que s’origina en l’ostra Pictada Màxima en Austràlia i que poden ser rosa clar, blanques, argentades, crema o dorades.
- Perla barroca, perla natural irregular.
- Perla d’aigua dolça, la que es fa en aigua dolça en Japó i China.
- Perla japonesa, perla del Japó originada per les tres varietats principals d’ostra Pictada.
- Perla falsa, la que es fabrica a imitació de les perles naturals o fines.
- Perla negra, la que és d’este color i sol fer-se en les mars del sur.
- Perla del Túria, loc. Se li diu a una persona per la seua bellea.
- Perla, se li diu a les persones de manera afectiva: Vine ací perla, que et vaig a donar un bes.
- Glòbul o gota que es pot comparar en una perla.
- Espècie de càpsula que conté un medicament.
- Tumor lenticular i blanquinós que es forma en la còrnea de l’ull.
- Part opaca i redona del gra d’arròs blanquejat situada en la part central.
- fig. Persona o cosa primorosa, exquisita, meritòria, etc.: Eixe document és una perla per a l’història del poble.
- Nom que es dona al caràcter de lletra de quatre punts tipogràfics.
- De perles, loc. Perfectament, molt adequat, extremadament encertat.
Imàgens
