garrofa, -fes
garrofa, -fes
(De l’àrap harrūf, mat. sign.)
- s. f. Fruit menjable de la garrofera que s’utilisa en la preparació de certs plats gastronòmics i postres, quan està madur. Té propietats antidiarreiques. També sol usar-se per a donar a menjar a alguns animals.
- Garrofa negra, és de color fosc i està considerada com una de les millors varietats de garrofa.
- Garrofa vera, varietat de garrofa que madura en setembre, de color rogenc.
- Garrofa llarga, varietat de garrofa poc apreciada que pràcticament no té polpa.
- Garrofa lluenta, varietat de garrofa en la pell especialment lluenta.
- Garrofa melera, varietat de garrofa en més suc que unes atres classes de garrofa.
- Garrofa lindar, varietat de garrofa de color negre i de bona calitat, encara que no tanta com la garrofa vera.
- Garrofa costella, varietat de garrofa en la pell gruixuda.
- Garrofa chopeta, varietat de garrofa més chicoteta que les garrofes vera i lindar.
- Conjunt de fruits de la garrofera.
- En imprenta, peça de metal que es posa entre les lletres per a deixar espais en blanc en l’impressió.
- Nom jocós que rep la ficha del doble sis en el joc popular del dòmino.
- Parar-se-li la garrofa (ad algú), loc. Anar-se’n la saliva o el menjar pel vedat o l’atre forat.
- Fer-li passar la garrofa (ad algú), loc. Fer-li engolir un mòs.
- inus. Trencadura o mossa que es fa en una superfície a causa d’un colp.
Imàgens
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: engarrofat.