costella, -lles
(Del llatí costĕlla, dim. de cŏsta, mat. sign.)
- s. f. Cada u dels ossos corbats que naixen de les vèrtebres dorsals i delimiten la caixa toràcica de l’home i dels animals vertebrats.
- Costelles falses, les que van unides a l’esternó per un cartílec.
- Cada u d’estos ossos corbats en carn adherida, procedent d’un bou, d’un corder, d’un porc..., que preparat, servix d’aliment a les persones.
- fig. Muller.
- Tocar les costelles ad algú, loc. Donar-li una tana.
- Objecte que per la seua aparència o disposició pareix un os dels que delimiten la caixa toràcica.
- Cada una de les peces corbades i llargues de fusta que formen l’armassó d’una embarcació.
- Barretes verticals de la respala de les cadires.
- Cada una de les dos peces corbades generalment de fusta o d’uns atres materials, que formen la collera.
- Biga de fusta que en l’envelat d’una barraca valenciana o en l’armassó d’una teulada subjecten la carena.
- Peça que reforça la fulla d’un serruig.
- Tindre costella, loc. Tindre una cosa contengut, arguments, ser profitosa.
- Fer costella, loc. Reforçar, aglutinar o aportar noves forces, fer costat.