fam, -ms
(Del llatí fame, mat. sign.)
- s. f. Ganes de menjar.
- Falta generalisada d’aliments.
- Patir fam, no tindre els aliments necessaris.
- Matar de fam, fer passar ad algú molta fam.
- Morir-se de fam, morir per falta d’aliments o patir fam extrema per la falta d’aliments necessaris per a viure.
- Fam canina, tindre molta gana de menjar.
- Mort de fam, persona que li falten les coses necessàries per a viure. També equival a famolenc.
- Ganes molt fortes d’alguna cosa: Els fills tenen fam d’heretar.
- Fam dolorosa, dolor de l’epigastri que es produïx quan l’estómec està buit.
- loc. Tindre, passar o patir més fam que un mestre d’escola, que Garrufo, que Garró, que un lladre, que un gos nugat a un carro... loc. Tindre o passar molta fam.
- Estar blau de fam, loc. Tindre molta fam.