Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: hi

hi

interj. Repetida i en la haig aspirada, expressa la rialla aguda i histèrica.

hi

(Del pronom llatí ĭllī, modificat per analogia en la partícula pronominal hi.)

ant. Forma que prenia el pronom li quan coincidia en u dels pronoms personals el, lo, la, els, los, les o en el pronom en.

hi

(De la concurrència dels adverbis ĭbi i hīc.)

adv. i pron. En valor locatiu, indica lloc, equival a allí, allà, ací, ahí. Substituïx a circumstancials de lloc pero hui només s’utilisa en la llengua parlada quan acompanya al verp vore: ¿T’hi veus? No m’hi veig. També acompanya al verp estar en la segona persona del singular de l’imperatiu: Esta-t’hi quet. Alguns gramàtics apunten que també acompanya a uns atres verps com trobar, tornar... pero esta utilisació ha caigut en desús.
ant. Substituint una determinació introduïda per les preposicions a, en, o entre.
Substituint a complements preposicionals introduïts per qualsevol preposició ha caigut en desús.
Acompanyant al verp haver, usat com a impersonal: Hi ha gent que vos coneix. No hi ha llei ni justícia.

Buscar hi en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: n’ i ‘n, -í, i-, i, cloc i piu, bif i baf i y.