safanòria, -ies
(De l’àrap isfanāríya, mat. sign.)
- s. f. Espècie de carlota pero molt més gran i de color morat. El seu cultiu ha decaigut; era menjar per als cavalls i es dia que produïa sanc, per lo que era també de consum humà.
- fig. Persona que charra molt i que arma rebombori, diu coses sense trellat i mentires.
- La safanòria, dialect. i coloq. El número cinquantasset (57) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el pastor.