Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ploure
ploure
Flexió verbal »
(Del llatí vulg. plovĕre, i este del clàssic pluĕre, mat. sign.)
  1. v. intr. Caure gotes d’aigua dels núvols.
  2. intr. Caure una cosa de dalt a baix abundantment: Quan passa la Mare de Deu pel carrer plouen flors.
  3. Ploure a ramalades, o a borbollons, o a cànters, loc. Ploure intensament.
  4. Ploure sobre banyat, loc. Succeir una desgràcia o qualsevol fet al poc de temps d’haver succeït un atre del mateix signe.
  5. Sentir una cosa com qui sent ploure, o com si plogueren chufes, loc. No fer cas algú de lo que li diuen, no escoltar, actuar com si no passara res.
  6. Si plou la deixarem caure, loc. Indica conformisme en lo que vinga.
ref. Bon dia és el que plou, si no pedrega. Mai plou a gust de tots. Sempre plou quan no n’hi ha escola. Si la Candelària es riu, ya estem en l’estiu, si la Candelària plora, ya està l’hivern fòra. Si no plou d’ací a Nadal, plourà de Nadal en avant. Si plou, farem com en Torrent, que la deixen caure i en acabant l’arrepleguen en cistelles. Si plou, més saó. Si plou migdia, plou tot lo dia.
Buscar ploure en: