albarda, -des
(De l’àrap al-barda’a, mat. sign.)
- s. f. Espècie de sella que forma part de l’aparell de les cavalleries i que servix per a dur la càrrega i evitar que l’animal se faça ferides en la pell; està formada fonamentalment per dos coixins plens de palla, pèl, llana o borra, units i que van sobre el llom de l’animal a banda i banda. L’albarda va subjecta a l’animal per una correja o pitral, que passa pel pit de l’animal, una correja o tafarra que passa baix de la coa per les anques i una cingla o faixa de tela o cuiro que passa pel ventre de l’animal.
- Albarda plana, la que té els coixins plans.
- Albarda estreta o tancada, albarda maragata.
- Meréixer una albarda, loc. Ser molt ignorant.
- Eixa albarda per a un atre ase, loc. Se diu per a indicar que no s’accepta un treball o encàrrec.
- Cremar l’albarda, loc. Burla popular que consistia en cremar una albarda a la porta del jove o la jove que no es casava o que fea temps que havia renyit en la parella i seguia sense casar-se; a l’albarda se li tirava sal per a que petara.
- Espolsar-se de damunt l’albarda, desempellogar-se d’una càrrega, d’un parapeu o d’un problema: S’ha espolsat de damunt l’albarda renunciant a la presidència i ara està molt tranquila.
- Rodar l’albarda (de fer alguna cosa), considerar algú la possibilitat de mamprendre algun proyecte o entrar-li moltes ganes de fer alguna cosa: Últimament li roda l’albarda de montar una peluqueria.