muçol, -ls
muçol, -ls
(Possiblement del llatí vulgar *noctuŏlus, dim. de nŏctǔa que passaria a *noctiolus.)
- s. m. Au rapaç nocturna de la família Strigidae, de l’orde dels estrigiformes, de vora 25 centímetros de llargària, cap redó, bec curt i encorbat i grans ulls de color groc. El seu plomage és de color part en taques blanques, les seues ales redonenques i la coa curta, en les potes i garres cobertes de plomes fines. Hi han diferents espècies.
- Muçol real, au rapaç nocturna de vora 40 centímetros de llargària, en plomage de diferents matisos (groc, roig, part, negre), d’ulls molt grans situats en els costats del cap orientats cap avant. Se caracterisa per tindre dalt del cap dos plomalls com si foren banyes de plomes.
- Muçol marí, au nocturna de l’espècie Strix brachyotus de gran tamany.
- Cacera del muçol, manera de caçar aus, posant-se en terra una série de pedres dretes, de dos pams d’alçada, situades a una distància de tres a quatre metros una de l’atra. Sobre cada pedra es posa un pilot de fanc en sis o sèt brins d’espart enviscats; el caçador, amagat, crida a les aus en un reclam o chiulet, i quan acodixen i es paren en l’espart queden atrapades.
Imàgens
