castell, -lls
(Del llatí castĕllu, dim. de castrum, fortificació.)
- Castell de fust, ant. Màquina antiga de guerra, era una torre de fusta que servia per a acostar-se a una muralla i atacar-la.
- Nàut. Construcció en la corbeta alta d’una embarcació, en la proa, i a voltes també en la popa.
- Castell de cartes, figura feta en les cartes d’una baralla posades unes damunt de les atres, aguantant-se per les arestes.
- Cosa exagerada en l’imaginació.
- Castell de fòcs artificials o simplement castell. Fòcs artificials en o sense bastiment que els subjecte.
- Castell d’arena, espècie de castell en miniatura que els chiquets fan en arena humida.
- Torre de persones en el ball de la moixaranga d’Algemesí.
- Ser alt com un castell, loc. Ser molt alt.
- Fer castells en l’aire, loc. Imaginar proyectes sense fonaments.