bastiment, -ts
(Del verp antic bastir, abastir.)
- s. m. ant. Abastiment.
bastiment, -ts
(Posverbal de bastir.)
- s. m. Acció i efecte de bastir, edificar o construir.
- Construcció provisional feta de posts, taulons o estructura metàlica que soporta unes plataformes per les que poden caminar operaris que treballen en la construcció, rehabilitació o restauració d’un edifici, la qual facilita l’accés a llocs a on és difícil aplegar.
- Ormeig o marc de fusta o uns atres materials en el qual van encaixades les portes i finestres d’un edifici.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.