acreditar
Flexió verbal »(Format sobre crèdit.)
- v. tr. Fer digna de crèdit una cosa, provant la seua certea i veracitat o el seu valor: Els seus treballs l’acrediten com a arquitecte.
- refl. Conseguir crèdit, fama o reputació: Els torrons valencians cada dia s’acrediten més en Europa. És una clínica molt acreditada en Xàtiva.
- Assegurar que una persona o cosa és lo que pareix o diu ser: Els estudiants han d’acreditar que ho són en el carnet d’estudiant. Per a ser votant ha d’acreditar que és ciutadà europeu.
- Expedir un document a on se senyala que una persona té facultats per a eixercir un càrrec o comissió en representació d’un Estat o empresa: L’empresa m’ha acreditat per a dur avant les negociacions.
- Com. Admetre en un conte corrent un pagament.
- Com. Reconéixer a algú com a creditor o titular d’un crèdit.