ventós, -sa, -sos, -ses
ventosa, -ses
(Del llatí ventōsa.)
- s. f. Got menut, generalment de vidre i en forma de campana, de boca estreta i ventre ample, que s’aplica sobre el cos per a que la crema estopa ficada dins produïxca succió, i en conseqüència una irritació derivativa en la pell.
- Orgue que alguns animals tenen per a adherir-se a les superfícies.
- Peça cóncava elàstica que en pressionar-se sobre una superfície fa el buit i queda adherida ad ella.
- Fer ventosa, quedar una cosa adherida a una superfície per haver fet el buit.
- Obertura que permet el pas de l’aire, especialment la vàlvula instalada en els punts alts de les canonades per a líquits a fi d’evitar l’acumulació de gasos en son interior; alenall, alenador, alenader, respirall, respirador.