ullera, -res
(De ull en el sufix -era.)
- s. f. plr. Taca moradenca més o manco lívida, que es forma al rededor dels ulls, o baix del parpall inferior i sol produir-se com a conseqüència de l’insomni, una malaltia o per fatiga.
- sing. Instrument òptic per a vore objectes a distància, consistix en un cilindre que té una lent en cada u dels extrems, una colectora de la llum i l’atra amplifica l’image formada per la primera.
- Ulleres de llarga vista, prismàtics.
- sing. o generalment plr. Instrument òptic compost per un parell de lents o cristals, acoplats en una armadura que es sosté damunt del nas i dos patilles que es subjecten en les orelles.
- plr. Conjunt de dos peces normalment d’espart o de palma, que es posen en el cap d’una cavalleria de modo que li tapen els ulls, i fa que no es marege quan roda en una sénia, en la batuda, etc. Solen rebre el nom de ulleres de batre.
- plr. Dos peces de cuiro que formen part de la cabeçada de les cavalleries, de forma quadrada, situades a l’altura dels ulls de l’animal i que impedixen que este veja lateralment, reduint-li el camp de visió a una vista frontal fent que no es distraga o espante; les ulleres van unides a la testera o correja que subjecta la cabeçada.