socarrada, -des
socarrat, -ada, -ts, -ades
(Del part. pass. de socarrar.)
- adj. m. Cremat superficialment o per la part externa.
- s. Rajola de fanc en dibuixos que antigament s’utilisava per a tapar l’espai que hi ha entre les bigues del trespol i hui com a element de decoració.
- fig. Resentit, rencorós.
- Nom que es dona als habitants de Xàtiva, pel fet d’haver segut incendiada la ciutat per Felip V en l’any 1707; en uns atres casos se diu dels habitants de les localitats valencianes de Cocentaina o Culla pel supost color fosc de la seua pell.
- fig. Dormit profundament.
- L’arròs d’una paella, caçola o perol de la banda de baix, parcialment cremat pero en ocasions molt gustós.
- Socarrat com el pal d’una bunyolera, loc. Cansat o fart d’un treball o situació.
Imàgens
- socarrada coincidix en:
- el participi femení singular de socarrar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)