figurar
Flexió verbal »(Del llatí figūrare, mat. sign.)
- v. tr. Donar-li o atribuir-li a una cosa una forma determinada.
- Representar gràficament la figura d’una persona o cosa.
- Representar per mig d’una figura una cosa abstracta: El colom figura la pau.
- Ser la representació d’una atra cosa: Un montó de sacs en l’escenari figuraven Els Pirineus.
- Fingir ser una cosa que u no és per mig de l’aparència.
- refl. Imaginar-se una cosa en la ment i fer-se a l’idea: Ell se figura que és un héroe per salvar a un gos. Quan he sentit el teléfon m’he figurat que eres tu.
- Figura’t, figureu-vos, figure’s, etc. S’usa per a cridar l’atenció d’algú sobre determinat punt d’una conversació: Vingué ahir, pero figura’t quina sorpresa quan el viu descalç.
- intr. Estar present en un conjunt: En poc de temps figurarà entre els millors escritors.