demanat, -ada, -ts, -ades
demanada, -des
- Folc. Acte social o festa en la qual se demana a una dòna per a que siga regina d’uns jocs florals, d’una festa...
- Acte de subastar els llocs de caça. Est acte era costum fer-lo entre uns atres llocs en El Saler, en la Casa de la Demanà, a on se subastaven en llocs de caça de l’Albufera de Valéncia.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.
- demanada coincidix en:
- el participi femení singular de demanar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)