Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fera
fera, -res
(Del llatí fĕra, mat. sign.)
  1. s. f. Animal carnívor que no està domesticat.
  2. fig. Persona fòra de en instints cruels i gran irritació.
fer, -ra, -rs, -res
(Del llatí fĕru, mat. sign.)
  1. adj. m. Relatiu a les feres, se diu dels animals no domesticats.
  2. Cruel, salvage.
  3. Que causa mal o molèstia.
-fer, -ra
(Del llatí -fer, -ĕri, de ferre, dur.)
  1. suf. Sufix dorige llatí que significa que du, conté, produïx i sutilisa en la formació de neologismes tècnics com ara: aqüífer, argentífer...
Buscar fera en:
  • fera coincidix en:
    • la 3ª persona del pret. imperfecte de subjuntiu de fer
    • la 1ª persona del pret. imperfecte de subjuntiu de fer
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: enferrat, ferrat i ferrada.