barcella, -lles
(Del mossàr. bargela, i este del llatí vulgar *parcella, contracció de particella, mida agrària.)
- s. f. Mida de capacitat per a cereals que conté en el Regne de Valéncia quatre armuts, si be pot variar dins del Regne i és diferent en uns atres territoris de la Corona d’Aragó.
- Atifell que té la capacitat d’esta mida i que s’utilisa per a calcular el pes o la cantitat de determinats grans.
- ant. Extensió gran de terra en la que es podia sembrar el gra que conté una barcella.
- Espècie de marc de fusta quadrat que subjecta, per la banda de baix, la campana d’una llar.
- Arquit. Cada compartiment poligonal, com un llibrell de fusta, cóncau i en molures molt adornat que, junt en molts atres, formen el treginat.
- Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç.
- Estar de barcella, loc. Estar de raonada, estar fent barrets.
- Fer una barcella, loc. Fer un barret, fer una raonada, fer una ramallola.
Imàgens
