Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Cabaç

cabaç, -ços

s. m. Aumentatiu de cap, cabot.

cabaç, -ços

(Del llatí *capācĭum, espècie de senall.)

1. s. m. Recipient fet generalment d’espart i que servix per al transport de terra, gra, cereals, etc., és de forma ovalada i té dos anses per a agarrar-lo.
2. Cabaç terrer, recipient de palma o d’espart, casi tan fondo com ample de boca que servix per a dur fruita i unes atres coses.
fig. Conjunt de despeses d’una comunitat de persones.
Portar-li el cabaç a casa a algú, loc. Dur a algú les coses necessàries per a la subsistència.
Conjunt de les coses que òmplin un cabaç, cabaçada.
Gran cantitat de coses: Guanyà un cabaç de diners en eixe negoci.
A cabaços, loc. En abundància.
Si vols més para el cabaç, loc. Quan s’han dit o fet algunes coses i es vol fer entendre que encara en queden més per dir o fer.
Fer agarrar el cabaç, loc. Impacientar-se.
Agarrar un cabaç, loc. Agarrar un disgust.
Perdre el cabaç, loc. Disgustar-se.
¡Allà vas cabaç!, loc. Se diu davant d’una cosa exagerada o d’una barbaritat.
Estar u com un cabaç de gats, loc. Anar-se’n del cap, estar foll.

ref. Qui fa una cistella, fa un cabaç.

Buscar Cabaç en:

Bilingüe Sinònims Rima

Paraules que tenen una escritura pareguda: cabàs.