assegurar
Flexió verbal »(Del llatí assecūrāre, mat. sign.)
- v. tr. Dispondre fortament o de manera segura una cosa de manera que no caiga, tombe o s’amolle: Assegurí els dos peus en terra i alcí en alt a mon germà. Han assegurat la teulada contra el vent posant pedres damunt. Assegurem el marc de la porta clavant unes taches.
- Fer un segur o contracte pel qual se té la seguritat de recuperar una cosa, el seu valor total o parcial en cas de perdre’s, deteriorar-se, ser furtada, etc.: Havem assegurat la collita en un segur molt car. Tinc la casa assegurada contra incendis.
- refl. Cerciorar-se d’una cosa, estar segur d’ella: Ans de fer-li el contracte s’asseguraren de que estava capacitat per a fer el treball.
- Fer les gestions necessàries per a que no falte una cosa en un futur: Els nous depòsits asseguren l’abastiment d’aigua en un futur.
- Afirmar que una cosa és certa i segura: T’assegure que si estudies aprovaràs. Assegurava que el moble era del sigle XVIII.
- ant. Llevar la por, donar confiança.
- ant. Donar la seguritat a un enemic de no fer-li mal.