raig, -aigs / -ajos
(Del llatí radĭu, bastó.)
- s. m. Cada una de les llínees de llum que partixen d’un punt o d’un objecte lluminós.
- Ralla d’energia radiant en la direcció de la seua propagació que partix d’un punt.
- Rajos catòdics, rajos que ixen del càtodo d’un tubo de Crookes, formats per electrons o partícules d’electricitat negativa i que topetant en un cos metàlic provoquen els rajos X.
- Raig làser. V. làser.
- Rajos X, ones electromagnètiques que travessen alguns cossos i que produïxen impressions fotogràfiques, denominades plaques, i que s’utilisen en investigacions mèdiques.
- Raig vert, llampada instantànea que a voltes se veu quan el Sol traspassa l’horisó marí.
- Cada barra que unix el cup o centre de la roda d’un vehícul en la seua circumferència, com ara la roda d’una bicicleta, d’un carro, d’una motocicleta... Radi d’una roda.
- Líquit en moviment que brolla o ix d’un lloc. Broll, rall: Pel canó de la font brollava un gran raig d’aigua.
- Fer tanta gràcia com un raig en el ventre o sentar com un raig en el ventre loc. Sentar molt malament una cosa o no agradar gens ni miqueta.