forment, -ts
(Del llatí frumĕntum, mat. sign.)
- s. m. Planta de la família de les gramínees, en espigues diverses files de grans, els quals se molen per a fer farina; hi han moltes varietats.
- Forment blanquet, varietat del forment blancal.
- Forment rojalet, varietat del forment rojal en el gra més menut.
- Forment fort, té les arestes negres i fa molta farina.
- Forment blancal, varietat de forment que té el gra menut i blanc i fa farina de calitat superior, també es denomina simplement blancal.
- Forment rojal, de gra més llarc i roig.
- Forment del pinet, té el gra redó i blanquet.
- Forment roig nano, és roig i fa bona farina.
- Forment tresmesí, aquell que està sembrat tres mesos.
- Forment tosseta o chamorra, aquell que no té arestes.
- Forment machoma, el de gra gros, molt productiu, pero de farina no massa bona.
- Forment portacelis, el blanc, gros i productiu que resistix molt la sequia.
- Forment abellar, molt paregut al forment portacelis.
- Forment assolacambres, el de gra gros i pesat.
- Forment fartó, forment rojal.
- Forment d’espiga, és de gra llarc, prim i blanc.
- Forment gitat, tombat o rebolcat, aquell que té la canya tombada per la pluja, el vent o per debilitat.
- Tindre poc de forment que fiar en temps de roses, loc. Ser pobre i desvergonyit.
- Forment mestall, mescla de seixa o forment blancal i centeno.
- De forment ni un gra, loc. Res de profit.
- Tindre poc forment en la cambra de dalt, loc. No tindre trellat o coneiximent.
observacions/documentació: sinònim de blat.