família, -ies
(Del llatí familĭa, mat. sign.)
- s. f. Matrimoni o conjunt de persones que tenen uns lligams de parentesc i que solen viure junts.
- Viure en família, fet de viure junts en una mateixa casa.
- Estar en família, reunió de persones afins per parentesc o d’íntima amistat.
- Pare de família, home de la casa que té fills i du el control de la casa.
- Mare de família, dòna de la casa que té fills i du el control de la casa.
- Rel. La Sagrada Família, en la religió cristiana el conjunt familiar de Jesucrist, Sant Josep i Maria o Mare de Deu.
- Unió de persones per parentesc ascendent, descendent o colateral.
- Ser de bona família, tindre pertinença a una família de bona reputació o en diners.
- El conjunt de tots els fills.
- Unió de persones que tenen lligams íntims per motius que no són de parentesc, com una professió, una ideologia, etc.
- Conjunt de persones o coses que tenen un orige comú: Les llengües romàniques formen una família llingüística.
- Conjunt d’animals o plantes que s’agrupen dins d’una classificació biològica i que comprén diferents espècies.
- Família llingüística, conjunt de llengües que deriven d’una llengua mare.
- Família d’acollida, família que durant algun temps acull a una persona que no és de la família.