doblar
Flexió verbal »(Derivat de doble.)
- v. tr. Aumentar una cosa fins a aplegar al doble de lo que era: Li doblaren el sòu, passà de guanyar cinccents euros a guanyar-ne mil.
- Substituir la part parlada d’una película o filmació per la seua traducció en una atra llengua.
- Ser el doble: Ells nos doblen en número.
- Substituir un extra a un actor en una escena perillosa.
- refl. Fer-se el doble, aumentar fins al doble, duplicar-se: En vore’l aplegar nos doblà l’alegria.
- Rel. intr. Binar, dir un sacerdot dos misses en un mateix dia.
- Fer el darrer toc les campanes, tocar a mort: ¿Per quí doblen les campanes?.
- Passar una nau per davant d’una punta, d’un cap, etc., canviant de direcció per a posar-se a l’atre costat i seguir vorejant la costa.