Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Costera
costera, -res
(Forma femenina de coster, derivat de costa, part lateral d’una montanya.)
  1. s. f. Pendent duna montanya, dun carrer o dun terreny en general.
  2. Fer-se costera amunt, loc. En referència a una faena o empresa, costar molt de dur-la a terme per mamprendre-la a contracor, en desgana.
  3. ant. Reforços laterals de la nansa de peixcar, fets de canya, troncs de murta o vimen.
ref. Qui llaura i sembra per les costeres, quan ve la collita, arreplega pedres. Ni terres en costera, ni dòna forastera.
coster, -ra, -rs, -res
(Del llatí vulg. costariu, lateral.)
  1. adj. m. Situat a un costat, lateral.
  2. Corredor lateral en el paviment de posts que recorre landana duna barraca valenciana.
  3. Tauló tallat per la part lateral de la soca, que només està serrat per una cara i per latre costat conserva la coberta exterior del tronc o corfa.
    1. Relatiu a la costa o propi della.
    2. Navegació costera, desplaçament dembarcacions que seguixen la llínea de la costa.
  4. Anar coster, loc. Anar de costat.
  5. Fer coster, loc. ant. Anar coster, anar de costat.
  6. En el port de Valéncia, vent del sur suroest.
Buscar Costera en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.