(Forma femenina de coster, derivat de costa, part lateral d’una montanya.)
- s. f. Pendent d’una montanya, d’un carrer o d’un terreny en general.
- Fer-se costera amunt, loc. En referència a una faena o empresa, costar molt de dur-la a terme per mamprendre-la a contracor, en desgana.
- ant. Reforços laterals de la nansa de peixcar, fets de canya, troncs de murta o vimen.
ref. Qui llaura i sembra per les costeres, quan ve la collita, arreplega pedres. Ni terres en costera, ni dòna forastera.