abrigar
Flexió verbal »(Del llatí apricāre, resguardar del fret.)
- v. tr. Defendre o resguardar el cos en peces de roba dels accidents atmosfèrics com el fret, el vent, la neu...: Abriga’t en guants i tovalleta que fa molt de fret. S’abrigava en una gavardina cada volta que plovia.
- Defendre o resguardar de les inclemències del temps posant a cobert: La cova els abriga del vent del nort. El racer abriga a la planta del ponent. Abrigar-se de la pluja baix d’un arbre és perillós si hi ha tronada.
- Mar. Posar a redòs o a l’abric una nau: La barca s’abrigà de la tempestat al redòs de la cala.
- fig. Protegir o defendre de qualsevol cosa: Els lladres s’abriguen en l’anonimat. l’Associació de consumidors abriga als seus associats.
- fig. Amparar, patrocinar: El professor abriga a uns quants alumnes destacats.
- ant. Cobrir.