ca
s. m. var. form. ant. V. kan.
7 coincidències per a ca.
ca
adj. coloq. i vulg. Contracció de cada, V. cada.
ca
s. f. coloq. Contracció de casa. S’utilisa davant de substantius, adjectius substantivats i possessius, com ara: Anem a ca ma mare. Viu en ca Toni. Vaig a ca la tia Vicenta. Estan en ca els llejos. Segui de l’artícul masculí singular i plural pren la forma “cal”, “cals”: A cal sabater, sabates de paper. No s’utilisa davant de pronoms o de preposicions. V. casa.
ca, -as
s. f. Nom de la lletra K.
ca, -ans
s. m. cult. V. gos. (Del llatí cane, mat. sign.) Un ca és un gos, loc. S’utilisa com a rèplica davant de l’interjecció ¡ca!
Ca
Sigla de Cadis en les antigues matrícules de vehículs. // Símbol del calci, element químic.
¡ca!
(D’etimologia incerta. Possiblement és una reducció de que ha de ser o que ha de.)
interj. Interjecció que expressa incredulitat o negació: Eixe ca de vindre si no s’atrevix. Davant d’esta interjecció es sol replicar: un ca és un gos.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.