Diccionari General de la Llengua Valenciana

interj. Interjecció utilisada per a fer moure, anar o expulsar: Au, anem. Au, ves corrent. Au d’ací i no tornes. // coloq. Adeu, Interjecció per a despedir-se. // I au, i punt, i prou. // Au cacau, loc. coloq. Pot tindre diversos significats segons el context i generalment equival a l’interjecció au pero en la rima afegida en cacau.

s. f. Animal vertebrat, ovípar, cobert de plomes, en bec còrneu, en dos cames i dos ales que, generalment, utilisa per a volar. // Au de corral, au domèstica que es cria per a aprofitar la seua carn o els seus productes, com ara la gallina, l’ànet, l’oca... // fig. Home astut.

suf. Sufix que en els numerals cardinals significa les parts en que es dividix l’unitat: L’octava part.