Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

3 coincidències per a au.

au
(Del llatí au, paraula de creació expressiva, o de l’antic aur.)
interj. Interjecció utilisada per a fer moure, anar o expulsar: Au, anem. Au, ves corrent. Au d’ací i no tornes. // coloq. Adeu, Interjecció per a despedir-se. // I au, i punt, i prou. // Au cacau, loc. coloq. Pot tindre diversos significats segons el context i generalment equival a l’interjecció au pero en la rima afegida en cacau.
au, -us
(Del llatí vulg. aus, i este de avis, mat. sign.)
s. f. Animal vertebrat, ovípar, cobert de plomes, en bec còrneu, en dos cames i dos ales que, generalment, utilisa per a volar. // Au de corral, au domèstica que es cria per a aprofitar la seua carn o els seus productes, com ara la gallina, l’ànet, l’oca... // fig. Home astut.
-au, -ava, -us, -aves
suf. Sufix que en els numerals cardinals significa les parts en que es dividix l’unitat: L’octava part.