Diccionari General de la Llengua Valenciana

interj. Interjecció que generalment expressa dolor, pero també por, admiració, plaer i molts atres sentiments segons el context: ¡Ai! Quin mal me fa el cap. ¡Ai! qué bonico és el chiquet. // s.: Els ais del malalt s’escoltaven nit i dia. / ¡Ai Senyor!, pot expressar sorpresa o queixa. / Estar sempre en l’ai en la boca, loc. Queixar-se constantment.

pref. Prefix que en la parla popular s’antepon a algunes paraules, moltes d’elles d’orige àrap, que escomencen per ch-, x-, o s-, com ara: aixaruga (charuga), Aixàtiva (Xàtiva), aixemugues (samugues). En algunes paraules este sufix ha passat a la llengua escrita, com ara: aixarop, aixàvega...

pref. Prefix antic que en la llengua antiga precedia ad alguns adjectius, adverbis o conjuncions, com ara: aital<accu tale, aitantost, aitambé... grafiat generalment ay-, aytal, aytambé...