Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: tro
tro
(Reducció de entrò, del llatí ĭntro, mat. sign.)
  1. prep. i conj. ant. Fins, fins a.
tro, -ons
(Del llatí thronus, mat. sign.)
  1. s. m. Cadira en grades i coberta per un dosser, que utilisen les persones dalta dignitat, especialment els monarques, els papes, etc., en actes cerimonials.
  2. Dignitat de rei o de monarca.
  3. plr. Tercer cor dels esperits celests o àngels.
tro, -ons
(Del llatí tardà trŏnus, mat. sign., derivat posverbal del llatí vulg. trŏnāre, tronar.)
  1. s. m. Soroll que es produïx en els núvols, causat per lexpansió de laire que seguix a la descàrrega elèctrica dun raig.
  2. Soroll o explosió molt forta.
  3. Tro de bac, petart que explota tirant-lo fort en terra.
  4. Pegar un tro, loc. Estar completament ple un espai de coses, persones... estar a rebentar: Hui es festa en Alacant i lesplanada està de gent que pega un tro. He menjat massa i estic que pegue un tro.
  5. Trons de cul, tempestat de merda, loc. Els mals són la conseqüència duns atres mals fets prèviament, encara que estos pareguen poc importants.
ref. Trons al pi gros, aigua al tros. Trons en/a giner, a apuntalar el graner; trons en/a març, fret en abril i maig. Trons en la mar, aigua en els fondos. Trons en/a març, amanix la barcella i el cabaç.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: thro.