torn, -ns
(Del llatí tornu, mat. sign.)
- s. m. Màquina o ferramenta a la qual se subjecta una peça de qualsevol atre material resistent, i que eixercint-li un moviment giratori ràpit, unida a una ferramenta tallant, la peça va prenent forma redona i rep un perfil o aparència determinada.
- Màquina simple que consistix en un cilindre preparat per a girar sobre sí mateix per l’influència de rodes o palanques, i que usualment actua sobre la resistència per mig d’una corda o correja que s’enrolla al cilindre, normalment s’utilisa per a pujar o baixar objectes difícils d’alçar a causa del seu pes, com el poal d’un pou, o en la construcció per a alçar materials pesats.
- Estructura giratòria circular formada per taulers unida a un eix vertical, que s’acopla a l’orifici o forat d’una paret i que aprofita per a passar objectes d’un costat a un atre, sense que les persones que estan en els dos costats se vegen. Generalment sol utilisar-se en les cases d’expòsits i monasteris de clausura.
- Taula que es situa a l’entrada o obertura d’un forn de pa i que s’usa per a posar el pa o uns atres productes per a enfornar-los.
- ant. Acte de girar o donar voltes.
- ant. Tanda.
- En torn, V. entorn.