tartuga, -gues
(Del llatí tardà tartarūchus pres del grec ταρταροῦχος, habitador del tàrtar, esperit infernal; antigament la tartuga es considerava un símbol dels esperits infernals per ser un animal que habitava baix de la terra i del fanc.)
- s. f. Reptil marí o terrestre que té el cos protegit per una clasca, de la qual només sobreïxen les extremitats i el cap, generalment s’alimenten de vegetals; hi han moltes espècies de terra i mar, entre les més conegudes estan les següents.
- Tartuga de terra, pertany a l’espècie testudo gracea, que generalment pobla els boscs humits i foscs.
- Tartuga marina o de mar, hi han diferents espècies, primordialment la testudo mydas i la testudo coriacea.
- Tartuga carei (Eretmochelys imbricata), és una tartuga marina en perill d’extinció. És l’única espècie del gènero Eretmochelys. Existixen dos subespècies, Eretmochelys imbricata imbricata que es troba en l’oceà Atlàntic i Eretmochelys imbricata bissa, localisada en el Pacífic. Té el cos pla, la clasca té la vora serrada i en les extremitats en forma d’aleta per a nadar. Sol trobar-se en aigües poc profundes i arrecifes de coral, a on s’alimenta d’esponges de mar i moques.
- Tartuga mora, la terrestre testudo graeca. / Tartuga mediterrànea, la terrestre testudo hermanni.
- Tartuga d’aigua, pertany a l’espècie Testudo orbicularis.
- Insecte de forma pareguda a una tartuga, de color obscur, que ataca els arrossars.
- Recobriment que formaven antigament els soldats, alçant units els escuts damunt dels seus caps per a cobrir-se dels proyectils llançats pels enemics.
- Màquina militar que antigament usaven els soldats per a aproximar-se a la muralla o fortalea enemiga, se caracterisava per tindre una coberta i els soldats se refugiaven baix d’ella dels proyectils enemics.
- A pas de tartuga, loc. Molt poc a poc.
- Lent com una tartuga, loc. Molt lent.
observacions/documentació: La forma etimològica i de la llengua clàssica és tartuga; la forma tortuga és moderna i hui general, possiblement influïda pel castellà tortuga:”...barruga, tartuga, remuga, lampuga, exuga, ffaxuga...”. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “Ay, de negra samarrada / senyal adugua / Capó fér, / lega tartuga, /y rot de coll. / Ves, cridam lo cabiscol: /digues que vingua.” Anònim. Coloqui de dames. 1485. “y al so de nostra caramella ballar no·s puga; car si la pell és de tartuga, un poch ruada, a tot ventrell fruyta saunada més aprofita...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.
Imàgens
