Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: tartuga
tartuga, -gues
(Del llatí tardà tartarūchus pres del grec ταρταροῦχος, habitador del tàrtar, esperit infernal; antigament la tartuga es considerava un símbol dels esperits infernals per ser un animal que habitava baix de la terra i del fanc.)
    1. s. f. Reptil marí o terrestre que el cos protegit per una clasca, de la qual només sobreïxen les extremitats i el cap, generalment salimenten de vegetals; hi han moltes espècies de terra i mar, entre les més conegudes estan les següents.
    2. Tartuga de terra, pertany a lespècie testudo gracea, que generalment pobla els boscs humits i foscs.
    3. Tartuga marina o de mar, hi han diferents espècies, primordialment la testudo mydas i la testudo coriacea.
    4. Tartuga carei (Eretmochelys imbricata), és una tartuga marina en perill dextinció. És lúnica espècie del gènero Eretmochelys. Existixen dos subespècies, Eretmochelys imbricata imbricata que es troba en loceà Atlàntic i Eretmochelys imbricata bissa, localisada en el Pacífic. el cos pla, la clasca la vora serrada i en les extremitats en forma daleta per a nadar. Sol trobar-se en aigües poc profundes i arrecifes de coral, a on salimenta desponges de mar i moques.
    5. Tartuga mora, la terrestre testudo graeca. / Tartuga mediterrànea, la terrestre testudo hermanni.
  1. Tartuga daigua, pertany a lespècie Testudo orbicularis.
  2. Insecte de forma pareguda a una tartuga, de color obscur, que ataca els arrossars.
  3. Recobriment que formaven antigament els soldats, alçant units els escuts damunt dels seus caps per a cobrir-se dels proyectils llançats pels enemics.
  4. Màquina militar que antigament usaven els soldats per a aproximar-se a la muralla o fortalea enemiga, se caracterisava per tindre una coberta i els soldats se refugiaven baix della dels proyectils enemics.
  5. A pas de tartuga, loc. Molt poc a poc.
  6. Lent com una tartuga, loc. Molt lent.
observacions/documentació: La forma etimològica i de la llengua clàssica és tartuga; la forma tortuga és moderna i hui general, possiblement influïda pel castellà tortuga:”...barruga, tartuga, remuga, lampuga, exuga, ffaxuga...”. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “Ay, de negra samarrada / senyal adugua / Capó fér, / lega tartuga, /y rot de coll. / Ves, cridam lo cabiscol: /digues que vingua.” Anònim. Coloqui de dames. 1485. “y al so de nostra caramella ballar no·s puga; car si la pell és de tartuga, un poch ruada, a tot ventrell fruyta saunada més aprofita...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.
Imàgens
Buscar tartuga en: