marcha, -ches
(Del fr. marche, mat. sign.)
- s. f. Moviment de persones que caminen juntes i ordenadament.
- Moviment ordenat de tropes que van d’un lloc a un atre.
- Moviment de qualsevol vehícul, com un coche, un tren, etc.: A esta marcha aplegarem pronte a casa.
- fig. Activitat, curs, funcionament d’una cosa en el temps: Les vendes enguany marchen prou be.
- Desplaçament d’un lloc a un atre.
- Acte de marchar o comunicar el resultat el marchador a l’afició en el joc de pilota valenciana.
- En el joc de pilota valenciana, nom dels indicadors que es coloquen a on s’ha parat la pilota, o per a on ha eixit.
- plr. Benefici del trinqueter, en el joc de pilota valenciana.
- coloq. Festa, activitat festiva intensa.
- A marches forçades, loc. Caminant més de lo normal, fent jornades o treball més llarc i intens de lo normal.
- Desenroll d’un proyecte, treball, activitat...
- Modalitat d’atletisme que consistix en caminar ràpidament.
- Marcha arrere, loc. Acte de retrocedir o recular un vehícul.
- Posar en marcha, encendre, conectar un mecanisme o iniciar un treball, proyecte...
- Sobre la marcha, loc. Improvisant en cada moment.
- Velocitat d’un vehícul.
- Cada una de les posicions d’un canvi de velocitats en un vehícul.
- Canvi de marches, el mecanisme que canvia les velocitats d’un vehícul.
- Donar marcha arrere, loc. Desistir.
- A tota marcha, loc. Al màxim possible de velocitat, força, intensitat...