fleix, -xos
(Del llatí fraxĭnu, mat. sign.)
- s. m. Arbre de la família de les oleàcees i del gènero Fraxinus excelsior. La seua copa conta en una cúpula irregular i el seu tronc sol medir entre 5 i 25 metros de mija. Les fulles són verdes, primes i allargades. Florix entre febrer i març i fa un fruit sec, pla i allargat que madura a finals de giner. Creix en terrenys humits i fèrtils de mont baix.
- Fleix de flor, fleix de flors formades per quatre pétals blancs, propi dels boscs submeditarràneus com el sicilià o el valencià, de la llacor del qual s’obté, per mig d’un tall en la corfa, un extracte gomós conegut com a manà pel seu caràcter sucreny que fa vindre a la memòria la substància bíblica del mateix nom.