barril, -ls
(Relacionat en barral i d’orige incert.)
- s. m. Recipient cilíndric de fusta i més ample al centre que als extrems i que servix per a contindre generalment líquits pero també sòlits: El rom se conserva millor en barrils de roure.
- dialect. Espècie de graella de ferro sostenguda en alt per un peu, a on se fa fòc per a allumenar; sol usar-se en algunes festes de carrer tradicionals d’algunes localitats valencianes, com ara en Aïn.