Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: esses
esse, -es
  1. s. f. cast. V. es (nom de lletra).
es, -sses
    1. s. f. Nom de la lletra s, S.
    2. Es doble o doble es, nom del dígraf ss.
    3. Es líquida, és la s- al principi d’una paraula quan va davant d’una consonant: spill, stop, statu.
    1. Dit d’una cosa que té forma de S o es pareix a una S.
    2. Fer esses, caminar o conduir d’un costat a un atre, normalment per estar begut.
  3. Es zeta, lletra específica de l’alfabet alemà (ß), té el seu orige en l’unió de dos esses, se tracta d’una es sorda i s’utilisa quan la vocal anterior és llarga o un diftonc.
observacions/documentació: Est és el nom clàssic de la lletra s, S, la forma esse és un castellanisme molt estés i la forma “essa”, que donen alguns gramàtics, no té tradició clàssica ni gramatical i no existix en terres valencianes, ya que respon al fet d’escriure la paraula castellana ese segons la fonètica del català oriental, que neutralisa la vocal e àtona i pronuncia “essa”, de la mateixa manera que mare o Pere les pronuncia “mara”, “Pera”.
Buscar esses en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -és i es.