Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dinar
dinar, -rs
  1. s. m. El menjar o menjada principal del dia, que es fa a primeres hores de la vesprada.
  2. Conjunt de coses que es mengen i beuen en el dinar: Hui el dinar és fideuada, ensalada de lletuga i tomata, vi i llimonada.
  3. Tindre el dinar en la gola o en la boca, loc. Haver dinat, fa un instant, molt recentment: Encara tinc el dinar en la gola i ya vols anar a treballar.
dinar
(Del árap dīnār, i este del llatí denarĭus, moneda romana.)
  1. s. m. Antiga moneda àrap de diversos països com ara Argèlia, Irac, Jordània, Líbia, Yemen, Tunísia...
dinar
Flexió verbal »
(Del llatí dis-ieiunāre, desdejunar-se.)
  1. v. intr. Prendre el menjar principal del dia, que sol fer-se en les primeres hores de la vesprada, entre la una i les quatre, generalment vora les dos, si be est horari pot variar un poc segons els països o regions.
  2. tr. Menjar una cosa concreta a primeres hores de la vesprada: Hui dinem arròs en fesols i naps.
  3. Dinar a hora de cavallers, loc. Dinar tart.
ref. Dinar que no fa fum, mal dinar. Més val dinar que estornudar.
Buscar dinar en: