dàtil, -ls
(Del llatí dactylus, dit.)
- s. m. Fruit de la palmera datilera que té forma elipsoidal i uns quatre centímetros de llargària. Pel seu gust dolç pot menjar-se fresc o confitat. Rep el nom de dàtil tenat, el sec i melós; dàtil candit, el sec i arrugat; dàtil adobat, el madur adobat en vinagre.
- Dàtils de rabosa, fruit del margalló.
- Molusc lamelibranqui de l’espècie Lythodomus lythophagus.
- Dàtils de la mar, equinoderm de l’espècie Holoturia impatiens Forks.
- coloq. Dit de la mà.
- fig. Home de gran astúcia que utilisa el seu ingeni per a aprofitar-se de les demés persones.
- Pastiç fet de farina fina pastada en ou i de forma allargada, que es frig en oli i que es banya en mel.
- Anar-se’n al dàtil, loc. coloq. Anar-se’n a l’atre món, morir-se.
- Dàtil de Barberia, local. Se diu de la persona astuta que s’aprofita dels demés.
observacions/documentació: En l’accepció dàtil de Barberia, se referix al dàtils procedents de Barberia, part septentrional d’Àfrica, hui formada pels actuals territoris de Marroc, Alger, Trípol i Tunis. En el sigle XIII comprenia els regnes de Tremecén, Bugia i Tunis.